· Què és el surf? *****

Pot semblar que el surf és simplement pujar a sobre d'una taula de surf i agafar una onada, però qualsevol persona que hagi provat el surf explica coses més màgiques. El surf en realitat és la connexió del l’ésser humà amb l'element natura més vital: l’aigua; és la il·lusió de preparar els teus viatges, és la constància de buscar els millors spots, la millor hora i el millor moment d’onades, i quan ho trobes et sents completament feliç i recompensat de tantes hores d'esforç i treball de molts dies. Tot mirant l’horitzó d’onades: sents la llibertat.

Quan entres a l’aigua desconnectes de món exterior per entrar en un món de sensacions que no pots oblidar mai, el surf és simplicitat, és transparència, és entendre la naturalesa, entendre el mar, i quan ho comences ha entendre, agafes la teva primera onada que et porta i sents el poder del oceà, sents que no et cal res més, sents que la felicitat és tant simple com viure amb pau i gaudir de cada un dels petits instants de la teva vida. El surf és compartir els dies amb els teus amics, compartir i recordar. És un culte a la vida i la llibertat, és un rebuig a les moltes imposicions de la societat actual.

· Història del surf

L'any 1778 el capità James Cook va arribar a les illes de Hawaii i va veure per primera vegada natius de l'illa agafant onades utilitzant taules de fusta. Més tard va observar el mateix fenòmen a les illes de Tahití, on els natius intentàven arribar a la sorra de peu sobre les seves taules; es veu que en aquella època, qui aconseguia arribar a la sorra, adquiria una situació privilegiada dins de la tribu. Aquests surfistes que va trobar James Cook, deien “ê he e’nalu” al fet de surfejar.

A finals del segle XIX es va iniciar un autèntica peregrinació a Hawaii, personatges com Mark Twain o Jack London van escriure sobre l'admiració que sentien cap els natius surfistes i van intentar seguir els seus passos.

Durant els anys 30 i 40 del segle XX, els americans van desenvolupar la seva pròpia cultura surfera basada en l'experiència Hawaiana. En les jocs olímpics de Melbourne (Austràlia) , el surf va ser considerat esport olímpic d'exhibició. Fins aquell moment, totes les taules eren de fusta d'un arbre anomenat “balsa”, però tot va canviar en el moment en que un surfista californià anomenat Hobbie Alter va construir la primera taula amb espuma de poliuretà expandit recoberta de fibra de vidre i resina de poliester. A partir de aquest moment les taules van començar a evolucionar junt amb el mercat que avui l’envolta.

Fins al dia d'avui, el surf ha donat grans campions, però ningú com l'americà de Florida Kelly Salter, guanyador de sis títols mundials, ex protagonista de la sèrie Los vigilantes de la playa i un autèntic ídol de masses.

· Les onades

El planeta terra és el planeta de l’aigua. Quasi un 75% de la superfície del planeta és aigua salada, els casquets polars són grans masses d’aigua congelada, l'aigua també traspassa la terra i sota la terra encara hi ha més aigua.

Les tormentes, el vent i les energies còsmiques generen onades, la fricció de l'atmosfera contra la superfície del mar formen onades que, a la vegada, generen onades més grosses i van augmentant d’aquesta manera la seva alçada, les onades creuen l'oceà fins arribar a terra ferma, on alliberen la seva energia del vent trencat contra les platges i zones rocoses, que són els límits naturals de mar.

En el món de la marina, l'alçada de les onades es classifica segons l'escala de douglas i d’aquesta manera surt normalitzada en totes les previsions marines. En canvi, en el surf les onades es mesuren de dues maneres diferents:

-Tant els hawaianos con els canaris mesuren l'alçada de les onades per darrera, des del punt més alt de l'onada fins la part plana de mar que queda per darrere de l'onada.

-En canvi a la resta d'Espanya normalment es mesuren per l'alçada que ténen les onades per davant, des del punt més alt de l'onada fins la part plana del mar que queda per davant.

El sentit de les onades varia segons l'spot i es classifiquen segons:

Ola de derecha: Vista des de terra, projecta el seu braç surfejable cap a l’esquerra.

Ola de Izquierda: Vista des de terra, projecta el seu braç surfejable cap a la dreta.

Ola mixta: Vista de front, l'onada projecta simultàniament un braç surfejable cap a la dreta i un altre cap a l’esquerra.

Ola que se cierra: És l'onada que al trencar no projecta braços surfejables.

· Onades grans

Estar en bona forma física és tant important com metalitzar-se de que posaràs la teva vida en perill. La força física i mental et donaràn la seguretat i confiança en les teves possibilitats.

Davant d'una forta rebolcada, el millor és no intentar lluitar contra les turbulències, no aconseguiràs res més que acabar abans amb les teves reserves d'oxigen que hi ha als pulmons.

Els experts Big Wave Riders recomanen submergir-se tot el possible i esperar a que la massa d’aigua et passi per sobre. Despès aprofitar per sortir a la superfície només un instant, el temps just per agafar aire abans de submergir-te una altra vegada.

Gairebé tots els surfistes alguna vegada hem sentit por alguna vegada, però lo important és evitar situacions de pànic. Una bona tècnica és surfejar onades cada vegada més grans, fins arribar a habituar-te. Si un inexpert es troba de cop i volta amb onades de 2 o 3 metres, l'única cosa que pot succeir és que ho passi malament i senti pànic, llavors aquesta sensació d'inseguretat es repetirà altres dies.

Hem de tenir en compte que durant una sessió d'onades grans, la tensió gairebé esgotarà tant com les remuntades del propi surf.

Hi ha una sèrie de factors de risc que hem de tenir en compte en les onades grans:

No trobar els canals d'entrada o sortida.

Estar sol a l'aigua, o perdre de vista als altres surfistes.

Ser arrossegat per les corrents.

No portar la taula adequada.

Partir la taula.

Trencar l'invento.

Aparició d'onades més grans o series descontrolades.

Les onades que es caracteritzen per arrossegar molta massa d'aigua, el cop no és tant violent com en els spots on hi ha poca profunditat, però la rebolcada és molt pres prolongada, no pots sortir a la superfície i esgotes abans les reserves d'oxigen dels teus pulmons.

· Els surfistes en funció de les onades

Natural / Normal / Regular: És el surfista que recorre les "olas de derechas" de cara a la paret, amb el peu esquerre davant i el dret a darrere.

Goofy: És el surfista que recorre les "olas de izquierda" de cara a la paret, amb el peu dret davant i l'esquerre a darrere.

Front side: Surfejar de cara a la paret de l'onada, un regular ho farà en "olas de derecha", i un goofy en "olas de izquierdas".

Back side: Surfejar d'esquena a la paret de l'onada, un regular ho farà en "olas de izquierdas", i un goofy en "olas de derecha".

· Tipus de rompiente

Les onades adquireixen la força, la forma i la qualitat en funció del fons marí on trenquen.

Beach break: Són onades que trenquen sobre la sorra de la platja, i per tant és un tipus d'onada més variable, a causa dels moviments de bancs de sorra per l'acció de les corrents marines.

Reef break: Onades que trenquen sobre la roca. Es distingeixen dos subgrups més: en roca volcànica i roca no volcànica. Aquests fons rocosos també poden ser: plans amb algues, de cantos rodados o afilados o emergentes.

En la qualitat d'onades de reef s'inclouen altres factors, com la orientació de l'spot, la posició de les roques, els canals on flueixen les corrents...

Els reef breaks són més perillosos, doncs ténen molta més força i el seu tub fàcilment t’empeny cap al fons al mínim error.

Point break: Onades que trenquen en un cap o punta de la costa, com Malibú a California i Jeffrey’s bay a Sudafrica.

Big wave break: Són rompientes d'onades grans. Es tracta dels spots que imposen més respecte, on els surfistes es juguen la vida i fins i tot alguns la perden per tal de conquistar la gran onada.

Secret spot: Són llocs amagats on trenquen onades de gran qualitat, i només uns pocs surfistes els coneixen.

· Influència de la climatologia en les onades

El vent: La influència del vent en la forma i la qualitat de les onades és determinant. Abans d'escollir la platja on volem surfejar, haurem de tenir en compte la direcció del vent. Cada spot té la seva orientació al mar diferent, de manera que un mateix vent pot estar proporcionant onades perfectes en una determinada zona, i onades desastroses en una altra zona amb diferent orientació.

Off shore, aquest terme es fa servir quan el vent afecta positivament a les onades, aguantant més temps la seva paret i generant tubs.

On shore, aquest terme es fa servir per descriure el vent que prové del mar, aquest fenòmen aixafa les onades deixant-les en mal estat per surfejar.

Side shore, pot ser apte per les onades, però mai serà tant favorable com un off shore.

Sin viento, la manca total de vent pot proporcionar una gran sensació d'onades glassys en qualsevol spot, sense importar la seva orientació. Aquest tipus de sessions són molt minoritàries, si volem evitar el vent recomanem matinar o intentar-ho al vespre

Les isòbares: Representen la direcció del vent en els mapes del temps, quant més juntes més gran és la intensitat del vent, i quant més separades menor. També influeix si la zona d'isòbares estan juntes i properes a la costa, llavors hi haurà més vent que si estiguessin allunyades.

Les borrasques: Les borrasques són zones de baixes pressions (per sota de 1013 milibars), surten representades amb la lletra B en els mapes del temps. Aquestes borrasques no solen ser inferiors a 940 milibars.

Quant més baixa sigui la pressió, més efectes tindrà la borrasca sobre les onades. Les borrasques que ténen el seu centre al sud de la gran bretaña afecten de ple al cantàbric, les que s’aproximen de Portugal afecten al sud de Galícia.

Els anticiclons: Són zones d'altes pressions, representats amb la lletra A en els mapes del temps. Una pujada de pressió pot comportar un canvi de direcció del vent i una millora del temps. Lo normal és que aquesta situació impliqui una baixada del mar i la total desaparició del onades.

Les marees: Com el vent, la influència de les marees són un factor clau, sobretot si ens referim a la costa nord peninsular, on el “flujo y reflujo” són molt sensibles.

Cada spot té el seu punt de marea òptim. Entre la marea alta (llena, plenamar) i la marea baja hi ha un espai de temps de 6 hores.

El coeficient: És una escala numèrica que ens indica cada dia del mes el nivell de pujada o baixada del nivell de les marees. En la costa nord peninsular, setembre i octubre són els mesos extrems, ja que solen donar-se coeficients de 30 en bajamar i 105 en plenamar. Aquest fenòmen implica que moltes platges desapareguin, o es converteixin en extensos arenals.

· Trajes i equipament

Trajes de surf: Per surfejar a la costa nord peninsular durant els 12 mesos de l’any, resulten imprescindibles els següents trajes isotèrmics.

-        D'hivern (aigua molt freda)

-        De primavera / tardor (aigua fresca)

-        D'estiu (aigua tèbia)

Pels litorals de Catalunya, llevant, Andalusia i les illes canàries, normalment hi ha suficient amb un traje primavera/tardor i un altre d'estiu.

Els trajes de surf estàn fabricats amb neoprens extraflexibles, adherents, càlids, inodors i de ràpid assecat, s’han d'adaptar com un guant al cos del surfista i permetre total llibertat de moviments, impedir l'entrada d'aigua freda i mantenir una adequada temperatura corporal. En aquests tipus de trajes de surf hi ha dissenys específics per noia.

Gruixos dels trajes de surf

10ºC (agua molt freda), Traje llarg combinat de 5/4/3mm i escarpines, hi ha qui també utilitza gorro i guants de neopré.

11 a 17º (aigua freda), Traje llarg combinat de 4/3mm i escarpines opcional.

17 a 19º (aigua fresca), Traje llarg combinat de 3/2mm.

19 a 20º (aigua tèbia), Traje curt combinat de 3/2mm.

21 a 23º (aigua càlida), Traje de tirants i banyador.

24º (aigües tropicals), Lycra i banyador.

Parafina: Existeixen diferents classes de parafines, que s’utilitzen en funció de la temperatura de l’aigua en la que surfejarem:

Des de 14ºC, un component cold. Dos compnents (base cold)+(top cold).

De 13 a 20ºC, un component cold. Dos compnents (base warm)+(top cold).

De 18 a 24º, un component warm. Dos compnents (base tropic)+(top warm).

Més de 22ºC, un component tropic. Dos compnents (n/a).

· Las tablas

Escollir una tabla: L'elecció d'una taula depèn del pes, estatura i nivell del surfista. Si es tracta d'un surfista experimentat, també dependrà de les onades que es disposi a surfejar (grans, petites, aplanades, de tubo...)

En les taules hi ha diferències mínimes entre elles, de només uns pocs mil·límetres, però lo suficients per adequar-les als factors anteriorment indicats.

Són molts els surfistes que únicament tenen una taula de surf, si aquest serà el teu cas, t’aconsellem una thruster 6’ 3” (1,9mts), doncs aquesta mida és bona per onades petites i es pot utilitzar fins a onades de 2mts.

Alguns consells:

Adult o inexpert: Taula gruixuda i llarga, que floti i no corri molt.

Adult que progressa: Taula encara estable, però més lleugera i afilada que l'anterior.

Nen inexpert: Taula lleugera, que floti lo suficient i manejable.

Nen que progressa: Taula fina, que encara floti bé, però que sigui més ràpida que l'anterior.

Mesures de les taules (en peus i mts)

5’ 7” (1,75mts)

5’ 10” (1.78)

6’ 0” (1.83)

6’ 1” (1.85)

6’ 2” (1.88)

6’ 3” (1.9)

6’ 4” (1.93)

6’ 5” (1.96)

6’ 6” (1.98)

6’ 7” (2.01)

6’ 8” (2.03)

6’ 9” (2.06)

6’ 10” (2.08)

6’ 11” (2.10)

7’ 0” (2.13)

7’ 7” (2.31)

8’ 0” (2.44)

9’ 10” (3.00)

10’ 0” (3.05)

12’ 0” (3.66)

Taules llargues: Quant més llarga és, normalment implica més velocitat, però augmenta la dificultat per fer girs radicals.

Taules curtes: Les taules curtes i curvades giran més fàcilment, però agafen menys velocitat.

Taules primes: El surfista sent millor l'onada, però perd flotabiliat i remada.

Taules estretes: És més fàcil la transició d'un canto a l’altre, però perden estabilitat.

Fabricació d'una taula: Actualment existeixen en el nostre país diferents fabricants de taules de surf, que igualen i fins i tot superen en qualitat a marques estrangeres.

En la fabricació d'una taula, intervenen bàsicament tres persones: el shaper, el glasser i el que les poleix. El primer li dóna forma a la taula quan només és un troç d'espuma de poliuretà; el segon s’encarrega de recobrir-la amb fibra de vidre i poliéster, col·loca les quilles i a continuació es poleix tota la taula.

Diferents tipus de taules:

Morey doyle: Taula d'esponja, ideal per a nens entre 3 i 5 anys.

Longboard: Taula clàssica, les seves mides van des de 9’ 6” (2.8m) a 9’ 10” (3m) i uns 10kg de pes.

Mini Malibú: Taula una mica més petita i manejable que un longboard, les seves mides van des de 7’ 11” (2.41m) a 8’ 2” (2.49m) i uns 5 o 6kg de pes.

Evolutiva: Taula més petita i manejable que un “minimalibu”, les seves mides van des de 7’ 2” (2.18m) a 6’ 11” (2.10m).

Fish: Thruster petit i rodó, especial per onades petites i aplanades, les seves mides van des de 5’ 7” (1.70m) per 19cm d'ample i un gruix de 2cm amb rails amples.

Pincho (gun): Thruster llarg i afilat, específic per onades grans i buides, la seva longitud va des de 7’ 0” (2.13m) a 9’0” (2.74m).

Una evolutiva també pot tenir la longitud d'un pincho o gun, però el seu gruix, amplada i formes generals canvien substancialment.

Thruster: Surfboard de tres timons, la seva mida mínima es de 5’ 7” (1.70m).

Fins que el surfista Simon Anderson va idear i dissenyar el primer thruster, canviant l'aspecte del surf modern, les taules eren de només un timó, de dos o fins i tot quatre.

El sistema de tres quilles aconsegueix millor resistència lateral, més radicalitat en les maniobres i més tracció.

Parts d'una taula:

1-Nose: Punta de la taula. Por ser afilada o arrodonida depenent del tipus de taula. Està lleugerament arquejada, per encadenar maniobres radicals i permetre el take-off.

2-Tail: Part posterior de la taula. Es més ample en onades suaus, i més estreta en onades més buides. Si es arrodonida llisca millor, i si es quadrada, permet maniobres més radicals.

3-Stringer: És el nervi central de fusta que dona consistència a la taula.

4-Bottom: Part inferior per on es produeix el lliscament de l’aigua.

5-Deck: Part superior on es puja el surfista.

6-Rails: Els cantos de la taula.

7-Rocker: Curvatura de la taula mirant-la de perfil. Si és més pronunciat, la taula serà més maniobrable però lenta. Més pla implica més velocitat, millor lliscament i més dificultat per fer girs radicals.

8-Quillas: Peces amb forma d'aleta de tauró que condueixen l'aigua que passa per sota la taula permetent la conducció.

9-Lish o invento: Cable que uneix el surfista amb la taula. Evita perdre-la i colpejar a algú quan hi ha una caiguda.

10-Tapón: Punt d'unió entre la taula amb el lish. Es troba situada en el tail.

· On aprendre

Hi ha instal·lacions a peu de platja als spots més sufejables de la costa, en aquests establiments hi ha experts surfistes titulats com a monitors que donen cursets. També solen tenir lloguer de material per la pràctica del surf i botiga de roba i complements.

Matricular-se en un d’aquests cursos implica la contractació d'una assegurança que cobreixi contra possibles accidents. Las “escoles de surf” solen estar obertes de juliol a finals de setembre, i admeten alumnes de totes les edats i nivells.

Aquests són els llocs més famosos per aprendre:

ACS: Platja de Mongat (Catalunya). http://www.acsurf.org

Escuela Cantabra de surf: Playa de Somo (Santander). Tel. 94.237.35.73 www.escuelacantabradesurf.com

Costa N-Oeste: Montaña clara,9. Caleta de Famara (Lanzarote). Tel. 92.852.85.97

Club deportivo surf Franito: La Carmen, 27. Arrecife (Lanzarote). Tel. 669.075.970

Escuela de surf los Locos: Paseo de la marina Española, 10. Suances (Cantabria). Tel. 606.542.429 www.escueladesurfloslocos.com

Pukas surf Eskola: Playa de Zarautz (Guipúzcoa). Tel. 94.342.12.05

Zarauztko Surf Eskola: Playa de Zarautz (Guipúzcoa). Tel. 656.785.225

Natura NW: Camping As Cabazas. Ferrol (A Coruña). Tel. 98.135.62.71

Escuela de Surf Tablas: Paseo del muro, 4. Gijón (Asturias). Tel. 98.535.47.00

· Guia pràctica per a principiants

Remar: És el primer pas, consisteix en tombar-se a sobre de la taula intentant que la punta no s’enfonsi. La esquena ha d'estar lleugerament arquejada, les cames juntes i els braços en moviment a l'estil “crawl”, però intentant estirar el braç tot el possible endavant abans de fer cada remada, i a continuació empènyer amb força flexionant el colze durant el recorregut.

Remontar: Per arribar al line-up, primer és necessari sobrepassar la serie d'onades que vénen de front. Abans d'intentar sobrepassar, hem d'esperar que passi la sèrie d'onades per aprofitar el temps abans de la propera sèrie i avançar molt ràpidament fins al line-up.

En el camí fins arribar al line-up, haurem de remuntar varies onades, si són petites les passarem per sobre sense problemes, però si són més grans haurem de fer el pato; consisteix en introduir la punta de la taula lo suficient perque la corrent de l'onada no t’arrossegui (veure el capítol de ­Maniobres-).

Quan sentim que l'onada ja ha passat per sobre nostre, hem de presionar amb el genoll en el tail de la taula de manera que el nose de la taula busqui novament la superfície. En el cas que vingui una onada gran i no tinguis temps de fer el pato, vigila que no tinguis cap altre surfista darrera teu i tira la taula submergint-te tot el possible dins de l’aigua.

Assentar-se: Ja estàs en el line-up. La millor manera de descansar és assentar-se a la taula, hauràs de trobar el punt d'equilibri, aquest es troba al centre de la taula.

En el pico: És imprescindible agafar un punt de referència a terra, hem d'intentar que les corrents no ens allunyin molt d'ell, haurem de vigilar constantment on estem i retornar remant al punt de referència en el cas que ja ens haguem allunyat.

En molts dels spots surfejables el pico no està en un punt fixe, aquest es va movent lleugerament en funció de com es van situant els bancs de sorra, que s’estan movent constantment per la força de les corrents. Haurem d'anar seguint a on es va desplaçant el pico per estar contínuament situats en el millor lloc per agafar l'onada.

Corrents: Si entres en una zona de corrents, no pots sortir d’aquesta i et poses nerviós, has de mantenir la calma, esperar una barrera d'espumes i deixar-te portar fins la platja.

A l'hora de remuntar les onades, també hem de tenir en compte el sentit amb el que ens arrosseguen les corrents, o sigui; que si mirant el mar des de la platja, la corrent ens porta de dreta a esquerre, entrarem a l’aigua per el costat dret des d'on es situa el pico, i d’aquesta manera quan arribem a l'alçada del pico ja estarem al lloc adequat; mentre que si entréssim pel costat esquerre del pico o de font cap a ell, quan arribéssim a la alçada del pico, hauríem de remar cap a la dreta un bon troç, ja que les corrents ens hauríen desviat pel camí.

De peu: Des del principi, haurem d'intentar posar-nos de peu de cop, amb les cames lleugerament doblegades i el cos lleugerament endavant, per mantenir l'equilibri i evitar caure enrere a causa del moviment de l'onada. T’aconsellem que provis de practicar primer sobre la sorra.

Prioritats: El surfista que agafa l'onada des de la part més interna del punt on trenca, té prioritat. Interferir la trajectòria equival a saltar-te l'onada, fet que desencadena problemes o accidents. Abans de realitzar el take-off, comprova que no hi ha ningú liscant per l'onada.

Els surfistes locals ténen prioritat sobre els visitants. Si ets foraster d'una platja, evita els punts més aglomerats.

· Maniobres

El pato: Tècnica per creuar les onades quan anem cap al line up.

A)  Accelerar el ritme de la remada al veure la onada que s’apropa.

B)   Pressionem amb el genoll l'eix de la taula, aixequem l’altra cama i espatlles cap a dalt i empenyem la punta de la taula amb les mans.

C)   Una vegada creuada l'onada, iniciarem l'ascensió ajudant-nos de la flotabilitat de la taula.

D)  Recuperarem l'estabilitat posant el pit i genolls en contacte sobre la taula.

Take-off: Consisteix en posar-se de peu sobre la taula per baixar per la paret de l'onada.

A)  Remem de forma enèrgica en la mateixa direcció que s’està formant l'onada per darrere, en la direcció en la que avançarà.

B)   Al notar l'acceleració, ens posarem de peu en un sol moviment.

Bottom turn: Moviment fonamental en el repertori de qualsevol surfista i que utilitza per aprofitar al màxim la velocitat adquirida en la baixada.

Es tracta d'un gir que es pot realitzar tant de cara a l'onada, A.Front side, com d'esquenes B.Brac kside.

Floater: Lliscament sobre el llavi de l'onada, semblant al fenomen “aquaplaning”. Típic en les onades de baixa qualitat.

Tubo: Es tracta de surfejar per dins de l'onada, deixant-se endinsar completament durant uns segons.

· Salut i lesions

Preparació abans d'una sessió : És un aspecte necessari i fonamental per practicar qualsevol esport, es tracta de preparar el nostre organisme pels sobreesforços que es produiran. Amb uns exercicis senzills i poc temps, realitzarem moviments que ens permetin pujar les pulsacions del cor per bombejar més sang als músculs, estiraments que ens donin més amplitud i rapidesa als moviments...

1)   Petita carrera contínua per augmentar la freqüència cardíaca i la temperatura corporal.

2)   Realitzar cercles amb la cadera amb els peus lleugerament separats.

3)   Amb les cames juntes i semiflexionades, moure els genolls en forma circular cap a cada un dels costats.

4)   Rotació d'hombros amb els braços estirats, cap endavant i després cap a darrera.

5)   Moure circularment els turmells cap a un costat i cap a l’altre.

6)   Amb les plantes dels peus juntes, empènyer amb els colzes, els genolls cap a baix.

7)   Amb una cama estirada, tocar la punta del peu i desprès canviar de costat.

8)   Estirar els braços cap a dalt i des d'aquí portar les palmes de les mans fins la zona més alta de l’espatlla.

9)   Tombat boca avall, aixecar el cos estirant els braços però sense aixecar la cadera.

· El surf a Catalunya*****

Aquesta és l'Associació Catalana de surf, és l'organització que actualment regula el surf a Catalunya:

http://www.acsurf.org

Catalunya disposa de 520Km de costa i encara que el mar mediterrani no sigui el més apropiat per practicar surf, existeixen durant l'any uns 25 esperadíssims dies que es pot surfejar.

I 25 dies són superiors segurament al número de dies que molts fanàtics esquiadors van a esquiar durant l'any, la diferència és que en el cas del surf no pots escollir el dia, has de somiar i esperar amb il·lusió els puntuals dies d'onades. És imprescindible llegir diàriament el parte d'onades i tenir la constància de dia rera dia estar preparat per sortir a surfejar.

L'època del any en que hi ha més onades sol ser durant la tardor i l'hivern, encara que faci fred a fora de l’aigua, recordeu que la temperatura de l’aigua al mediterrani durant tot l'any és de 17 a 19ºC.

Aquests són algunes dels spots més coneguts, disfruta’ls:

LLEGENDA SEGONS CARACTERÍSTIQUES DE CADA SPOT:

Rompiente: És el tipus de fons de la platja que aixeca les onades.

Vent: Cada spot té un vent ideal, i dos o tres més que també el beneficien:

Onades: És la característica individual de les onades en cada spot.

Tamany: És l'alçada que solen presentar les onades.

Locals: El número de surfistes locals que ocupen els picos en un spot.

Època: Mesos idonis per surfejar en cada spot.

Aigua: Índex de contaminació de l’aigua.

Puntuació: És l'escala de l'1 al 10 de la qualitat de les onades de l'spot.

SALOU- Platja de llevant i platja de la pineda:

Rompiente: Bajo acantilado/arena.

Vent: Terral/llevant.

Onades: Picos variables, ràpids i maniobrables.

Tamany: Metre i mig a dos metres.

Locals: Pocs.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Lleugerament contaminada.

Puntuació: 6 sobre 10.

SITGES- Platja de a Ribera, Balmins, Aiguadolç i Kastas.

fuente: Surfbcn.com

Rompiente: Beach breack.

Vent: N / NW

Onades: Picos de dreta a esquerra, ràpids i maniobrables.

Tamany: Metre a metre i mig.

Locals: Pocs.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Lleugerament contaminada.

Puntuació: 6 sobre 10.

BARCELONA- Platja de la Barceloneta i platja Bogatell

fuente: Surfbcn.com

Rompiente: Beach breack.

Vent: SW / NW

Onades: Esquerre, bastant ràpida i maniobrable.

Tamany: Metre i mig.

Locals: Bastants.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Lleugerament contaminada.

Puntuació: 6 sobre 10.

MONTGAT- Baños de Montgat, platja de Montgat i platja de Montsolís.

fuente: Surfbcn.com

Rompiente: Sorra/roques

Vent: N / NW

Onades: *L'espigó: esquerra ràpida i tubera.

Tamany: Metre i mig a dos metres.

Locals: Bastants.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Lleugerament contaminada.

Puntuació: 7 sobre 10.

EL MASNOU- Platja el Masnou i platja d'Ocata

fuente: Surfbcn.com

Rompiente: Beach breack.

Vent: N / NE

Onades: *L'espigó: dretes i esquerres bastant ràpides i maniobrables.

Tamany: Mig a metre i mig.

Locals: Bastants.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Lleugerament contaminada.

Puntuació: 6 sobre 10.

PREMIÀ DE MAR- Platja de Premià.

fuente: Surfbcn.com

Rompiente: Beach breack.

Vent: N / NW

Onades: Picos variables, orilleros i ràpids.

Tamany: Metre i mig a 2 metres.

Locals: Bastants.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Lleugerament contaminada.

Puntuació: 6 sobre 10

MALGRAT DE MAR- Desembocadura del Tordera.

Vent: N / NW

Onades: Dretes i esquerres bastant llargues, ràpides i maniobrables.

Tamany: Metre i mig.

Locals: Bastants.

Època: Tardor i hivern.

Aigua: Poc contaminada.

Puntuació: 7 sobre 10

· El temps (previsió d'onades)

Com tots sabeu per surfejar és imprescindible conèixer en tot moment l'estat de la mar i les previsions per les properes hores. El més important és saber com està el nivell d’onades a la costa catalana a través dels precisos mapes WAM; Per altra banda cal contrastar-ho amb la força i direcció del vent que bufa per veure a quin spot li afecta més positivament.

MAPES WAM: Recordeu que normalment si la alçada de les onades que hi ha tocant a la costa són menors a 1,2mts no sol haver suficient onatge per practicar el surf. Són preferibles les onades de “mar de fons”.

Per saber l'alçada de les onades i la direcció que porten:
http://www.meteocat.com/marcs/marc_models.html
Anar a l'apartat: WAM 9Km.

Per saber si les onades son de "mar de fons" o "onades de vent":
http://personal.telefonica.terra.es/web/estadodelamar/medite/olas_inm-medite.htm

FORÇA I DIRECCIÓ DEL VENT: Si no sabeu quins són els vents que afecten positivament a cada un dels spots consulteu l'apartat: El surf a Catalunya.

Per saber la força i direcció del vent:
http://personal.telefonica.terra.es/web/estadodelamar/medite/viento_inm-baleares.htm

· La competició

Les competicions de surf es fan per “mangas” de quatre competidors, amb una duració de 20min, com a norma general.

Cada competidor vesteix una lycra de diferent color per ser identificat pels jutges, els jutges valoraran la dificultat, radicalitat i encadenament de les maniobres efectuades pels surfistes.

Dos competidors cauen eliminats i dos passen a la següent “manga”.

A Catalunya, tot i la lluita que s’està tenint per aconseguir una federació catalana de surf, encara no contem amb ella, però SÍ amb una organització que és el centre català que representa el surf a catalunya: És la Associació Catalana de Surf.

http://www.acsurf.org

Aquesta anualment convoca les úniques proves de competició de surf que es fan a Catalunya.

Aquesta és la direcció de la Federació Espanyola de Surf, organitza competicions a nivell nacional:

http://www.fesurf.net

Circuits regionals:

Les diferents federacions regionals disputen els seus propis circuits:

EPSA (Associació de surfistes Professionals Europeus).

Aquest circuit proclama cada any el campió europeu de surf, i es disputa a Espanya, Portugal, Gran Bretanya, França i Itàlia.

ASP (Associació de surfing professional).

Organitza el circuit del campionat del món.

WQS (World qualifying series).

Engloba les proves classificatòries per accedir al “Top 44”. A Espanya es disputen cada any varies proves d’aquest circuit, en el que participen els millors surfistes de món.

WCT (World Championship Tour).

És la primera divisió del surf. El circuit del campionat de món amb 44 surfistes professionals classificats cada any. Aquest circuit consta de dotze proves, algunes de les quals es disputen a França, Espanya, Hawaii, Austràlia, Sudàfrica, Brasil...

· Els spots més famosos del món

Existeixen milers d'spots en tot el món i la seva naturalesa és molt diversa (veure el capítol “Tipus de rompientes”) :

Els clàssics point breacks com Malibú a California, Jeffrey’s Bay a sudàfrica o Byron Bay a Austràlia; els poderossos big-wave breacks com waimea a Hawaii, Mavericks a California, la Isla de Todos los Santos de Mejico o Mundaka en el nord d'España; i els reef breaks, elegants però en rompientes molt dures, com Grajagan a Java, Uluwatu a Bali i Banzai Pipeline a la celebrada Nord Shore a Oahu.

· Vocabulari del mon del surf

Barrel: Tub.

Big Session: Jornada d'onades grans.

Big Wave Rider: Surfista d'onades grans.

Calvos: Roques que a vegades apareixen en el recorregut de les onades.

Cerron/Cerrote: Onada que trenca sense braços surfejables.

Colada: Arribar l'últim al pico i colorar-se el primer.      

Comer: Quedar atrapat sota una sèrie d'onades.

Corchero: Body boarder.

Corcho: Plancha de Bodyboard.

Cuchara: Passar les onades per sota sense deixar anar la taula.

Chapines: Escarpines de neopré.

Chopy: Mar con mucho viento.

Chupada: Surfista absorbit per l'onada que intenta creuar.

Espray: Estela de gotes que l'onada tira endarrera, gràcies al vent off-shore.

Glasy: Mar llisa, sense vent.

Grips: Gomes autoadhesives que s’instal·len sobre la superfície de la taula per evitar patinades.

Gunslinger: Surfista que no s’altera amb onades grans.

Inside: A dins on s’aixeca la onada, el punt més crític.

Invento/Lish: Cable elàstic que uneix la taula al turmell del surfista.

Kiver: Conjunt de taules d'un surfista.

Labio: Paret d'aigua que projecta l'onada cap endavant.

Line up: Lloc on el surfista espera les onades.

Local: Surfista autòcton d'una platja.

Lycra: Camiseta de lycra que evita esgarrapades.

Made: Torpe.

Madero/Tronco: Tabla pesada, lenta, surfer torpe.

Maretón/Marejote: Gran Marejada.

New wave: Novell, inexpert.

Nose Guard: Protecció de goma que es col·loca a la punta de la taula.

Parafa: Parafina.

Parafina: Cera especial que s’aplica sobre el deck de la taula per evitat patinades.

Pato: Sinònim de cuchara.

Pico: Line up.

Pincho: Thruster específic per onades grans i huecas.

Plato: Mar sense onades.

Remontada: Superar una sèrie d'onades per arribar al pico.

Saltada: Interferir al surfista que ve a l'onada.

Sèrie: Successió d'onades.

Sifón: Esprai que escup el tubo de l'onada.

Spot: Lloc amb onades, lloc per surfejar.

Surfari: Viatge en busca d'onades.

Swell: Onatge.

Tablón: Long board.

Tamany: Altura de les onades.

Terral: Vent de terra.

Wax: Cera, parafina.

Wipe out: Caiguda des de la cresta de l'onada.

· Pel·lícules, videojocs, llibres i revistes

Pel·lícules:

-Hawaiian surfing movie (1953)

-Gidget (1959)

-The Wild one.

-The endeless summer (70’)

-El gran miercoles

-Le llaman bodhy (90’)

-En las manos de dios.

-En el filo de las olas.

-El club de las olas.

A part de les pel·lícules que es presenten a la gran pantalla, existeixen centenars de vídeos de surf que mostren diferents imatges i històries dels millors surfistes del món.

Videojocs:

-Kelly Slater’s pro surfer.

-Transworld surf.

-Surfing H3o.

Llibres:

-Història de la cultura del surf.

-La bíblia del surf.

-Obsesión por las olas.

-Guía del surf en España.

Revistes:

-Surfer rule.

-Surf europe.

-Tres60.

-Surfari.

· Links a altres webs interessants

http://www.acsurf.org

http://www.surfbcn.com

http://www.surftgn.com

http://www.surfcatalunya.com.

http://www.funkysurfing.com

http://www.surfrsk.com

http://www.frussurf.com

http://www.surfmediterraneo.com

http://www.surfkultura.com

http://www.todosurf.com

http://www.surferos.net

http://www.fesurf.net

http://www.planetasurf.com

http://www.tresquillas.com.ar

http://www.buenasolas.com/web

http://www.alaplaya.com

http://www.surfeuropemag.com